Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i [...]

Acció d'emboscar o d'emboscar-se. Preparar, parar, una emboscada. Caure en una emboscada. [...]

Que va a parar al peu. Múscul solear. [...]

Anar d'una banda a l'altra sense parar. [...]

Regió subterrània on van a parar els morts segons l'Antic Testament. [...]

Persona que té al seu càrrec el maneig d'una màquina de parar. [...]

Sobreeixir dels seus límits per excés d'abundància. redundar en benefici d'algú o d'alguna cosa Venir a parar en benefici seu. redundar en dany d'algú o d'alguna cosa. Venir a parar en dany seu. [...]

Operació de parar o adobar un ordit. Ascendència més o menys alta d'una persona.  [...]

Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats. [...]